Flavio Morais / inutensilios


fins a gener 20


És imprescindible crear un espai per no fer res o fer coses inútils, per poder perdre i mirar dins d'un mateix d'una manera descontaminada de utilitarismes, rendibilitat i lucre.

(Nothing Room or Noting Room.) (Nothing: "res" i Noting: "observar")

Per oblidar els noms.

(Analfabetisme autodidacta? No ho sé, serà un trencaclosques per a mi i per a tu.

Per preguntar no el que vol dir, sinó articular la realitat.

Inacabar, perquè no sigui, perquè quan és, es tanca en si mateix.

Sempre a la vora d'una confidència impossible.

Incessant suspensió de la resposta.

Perdre el llenguatge per reinventar mons encara que moltes vegades la imaginació és confosa amb desentesa.

El contingut et inhibeix però no pots seguir sense això.

Hi ha contingut però el contingut no és resoldre un problema.

Contingut és construir suficient raó per fer això.

Atapeït entre la necessitat de contingut i la necessitat de deixar això enrere per poder volar, ho intentes i falles, fallant s'aprèn i poc a poc va apareixent un camí.

Suggerir més que definir, com una porta de la invenció, que és la intel·ligència de la construcció.

Així de la mà amb els mestres, no busco respostes, ni vull resoldre el misteri però només quedar als erms del misteri observant la constant transformació inefable.

Un poeta va dir que la importància d'una cosa no es mesura amb una cinta mètrica, ni amb balances, ni baròmetres, etc. Que la importància d'una cosa ha de ser mesurada per l'encantament que la cosa ens produeix. Així com la cita de Rimbaud: Cal perdre la intel·ligència per poder veure les coses.

Sento especial afecte per les fustes desateses i abandonades. Així com m'atrauen les restes que es queden fora de les narratives líquides.

L'Art és com l'exercici experimental de la llibertat. No vol dir això ni allò. És un dit que punta en una direcció sense plans previs, joc d'improvisació intuïció i l'atzar, i per degustar-cal moure, entrar-hi i jugar.

(Final a manera de tornada :)

¿Què fem amb les nostres vides?

La gent diu: Penso en el passat, penso en el futur, com qualsevol

¿I que faig amb això pregunto jo?

Tornar-me al llit a dormir

L'art ens allibera.

En qualsevol altra situació les coses se'n van de les mans.

Hem de crear alguna cosa.

 

-Flavio Morais




ara


jordi GIspert pi / utopian perspective


NOvember 8- to december 10-


Jordi Gispert Pi ens presenta un llenguatge visual per desxifrar: visions poètiques d'un món en harmonia, un greening existencial estimulat per la paleta de colorsestimulat per la paleta de colors. La seva tècnica precisa revela un present detingut, el simbolisme interior de l'artista projectat cap a l'exterior, com una connexió entre el cosmos micro i macro, d'una expressió pròpia. El neologisme Econsciencia defineix la seva proposta conceptual, no limitada a l'estètica, si no es posiciona en la realitat com una alternativa a la inèrcia destructiva del sistema socioeconòmic actual, incompatible amb l'equilibri mediambiental.

 

Hermenèutica, del grec "hermeneutikos", composta per

(herméneuo = I desxifrar) i (tekhné = art). L'art d'interpretar textos.

 

L'Hermenéutica Visual convida l'espectador, a través de la contemplació íntima, a rendir-se al sentiment intuïtiu d'unitat i diluir la barrera il·lusòria entre el seu propi ésser i el món.

 

-Emilio Flores





exposició prèvia

YAMANDÚ CANOSA / revisiting HOTEL NADA


Setembre 26 a octubre 25



Incident Aleph, 1996. Transferència i tècnica mixta sobre paper.141 x 228 cm


En els anys noranta, Yamandú Canosa va començar a treballar en el projecte titulat Hotel Res (1991-1993), que va presentar en diferents exposicions a les galeries Benet Costa i Cent a Barcelona, el Centre de Lectura a Reus i la galeria Rian Van Rijsbergen a Rotterdam.

Aleph incident, 1996. mixed media on paper.141 x 228 cm.




próximas exposiciones:

flavio morais

Toni Giró




Antonio Ortega

Gino

Rubert

Guillermo

Pfaff

Els seus treballs solen escandalitzar l'espectador, presentant unes contes que porten a l'extrem la lògica comuna de la qual tots participem. No obstant això, el mateix autor defensa que els seus exercicis, sempre orbitant al voltant de les convencions socials, no neixen des del cinisme, sinó des de la sorpresa d'una actitud naïf.
Va estudiar Belles Arts a la Parsons School of Design de Nova York. La seva obra ha estat exposada en galeries com el Akiyoshidai International Art Village (Japó), el Künstlerhaus Bethanien (Alemanya), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la galeria Clara Oliver (Nova York), la galeria Michael Haas (Berlín), la galeria Mizuma (Tòquio).
Ha participat en exposicions en centres nacionals i internacionals com Museu de Montserrat, Barcelona (2017); 'Guillermo Pfaff / Adrià Cañameras', Galeria Heinrich Ehrhardt, Madrid (2016); 'L'espai invisible', Piramidón, Barcelona (2016); 'La lliçó de Diògenes', Tecla Sala, l'Hospitalet (2016); University of Connecticut, Estats Units (2015); 'Lighting', Carles Taché Gallery, Barcelona (2015); Palau de Casavells, Girona (2014).